lunes, 7 de septiembre de 2009

SOSPIRS VENÇUTS


Título: Sospirs Vençuts
Autor: Daniel Ramos Autó
Género: Poesía
Lengua: Catalán
Edita: Versos & Reversos
Fecha de publicación: Mayo 2007
Formato: Rústico, 14,85 x 10, 50 cm, 20 textos
Precio: 5,95 Euros
Compra: mandando un mail a versosyreversos@hotmail.com
Advertencia: todos los derechos reservados
Espacio de lectura. Fragmentos de Sospirs Vençuts:
Título: Eternament inacabat
La realitat és una cambra
plena de miralls,
de distorsions,
de ferides verticals

M’endinso en les estances buides
on el temps embalsama
un cor anònim,
on la mirada s’incrusta
en el silenci del no res

Ser o no ser,
comiat,
destí,
potser

Les paraules no troben
repòs en el seu propi recer

Fullejat com un llibre vell
m’arrugo com l’aire
eixut i pobre en arguments

Fuga d’ésser,
transpiració poètica,
fugida autobiogràfica,
negre sobre blanc,
blanc sobre negre,
un gris que atrapa
i vol renéixer

M’escolo per l’escletxa
com l’aigua tèrbola
dels pensaments incomprensibles,
com la llàgrima fossilitzada
de l’instant que es perd

Sóc allò que sóc?
Sóc allò que no sóc?
Sóc allò que vull ser?

Incendio els miracles,
precipito els rellotges
vers el pou infinit
del tu i jo famèlic

Caos ordenat
Ordre caòtic
Constel·lació sord muda
Beuratges viciats
Miopies urgents

Et miro,
em mires,
ens mirem
i tanmateix som invidents
Semblem dos cecs,
dos corcs que devoren
els misteris recíprocs
que s’enfilen pell amunt
com un lament discontinu

Crido com un foll
per si algú em sent
o em vol sentir

Sóc l’ombra,
l’escassetat,
la set òrfena
no saciada,
la nit subtil i fràgil
dialogant amb sí mateixa

Cerco i no trobo,
perquè cercar és intrínsec
a la ploma fèrtil,
trobar és una casualitat
de la qual no en tinc la patent

Em capbusso
en les opacitats
de l’existència,
en la incerta quimera
desnonada oculta
rere els pòrtics
dels meus dubtes

Sóc perquè puc ser,
ser és una qüestió de voluntat,
la voluntat s’escriu
sobre el paper apergaminat
de la memòria

Sóc l’impuls llibert
lligat de mans
Sóc l’espectre rar
de mi mateix
Sóc un poema
eternament inacabat

Título: El darrer ingràvid
Sóc profund silenci humà,
una incògnita extraviada
en un transcórrer giratori

Sóc un reflex còncau
ascendit de la nit i els seus llindars convergents,
un somni de fum esculpint a l’aire l’escepticisme

Sóc el temps i el pas de la seva ombra
Sóc el que sóc, però també el que no sóc
Sóc el darrer ingràvid en un món malalt de gravidesa

Título: El temps és un sospir vençut
Xiscla la memòria
que el fred escrigué sobre la pell
Xisclen silents els pensaments
que provocaren petjades tremoloses

I s’acosta el final, sí,
s’acosta el final
i tinc massa pressa,
massa por,
potser és tard

El temps és ara un sospir vençut

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails